Anàlisi i Opinió Rambla nova copia

Publicat el 4 - juny - 2015

La Rambla del Poblenou i el turisme: un entorn veïnal en perill d’extinció

Article sobre la composició comercial de la Rambla i el seu impacte social. Albert Martín, sociòleg i veí del barri.

____________________________________________________________________________________________________________________

El Poblenou és un barri que fins als anys 90’ es trobava rodejat per barreres urbanístiques que afavorien que es produís una quotidianitat de vida de barri al marge de la de Barcelona. Entre les vies litorals del tren, les de Marina i la Gran Via, en forma d’autopista, s’impedia una connexió fluida amb el centre de la ciutat, i conseqüentment produïa dinàmiques i costums pròpies del barri. En aquest sentit, el psicòleg Sergi Varela destacava en un estudi, el 1997 [1], que els veïns identificaven la pràctica de “ramblejar” com l’activitat lúdica urbana per excel·lència en el barriLa Rambla del Poblenou, datada de 1866, constitueix encara l’espai de trobada per excel·lència del veïnat. Aquesta preeminència,  tot i no ser un entorn tant antic com els de Marià Aguiló, Pere IV i els 4 cantons, o Taulat i la plaça Prim,  s’explica per una falta històrica de parcs o places al barri i aquest aïllament dins la ciutat. 

carrer-del-poblenou.jpg_0Però si ara preguntéssim a qualsevol veí sobre l’estat actual de la Rambla o sobre l’activitat quotidiana de “ramblejar” d’ençà els últims 3 anys segurament contestarà quelcom relacionat amb “terrasses” i “turistes”. En els darrers anys a la Rambla del Poblenou s’hi està produint un canvi progressiu d’usos socials i econòmics. Els locals dedicats a la restauració (bars, restaurants i forns) han proliferat de forma abundant els darrers anys, tant a la Rambla com al seu entorn. Però l’impacte d’aquesta proliferació rau en les implicacions de l’ocupació de l’espai públic per part de les seves terrasses. Una proliferació de terrasses al mig de la Rambla conseqüència de la desregulació afavorida per l’Ordenança de les Terrasses de juliol de 2013 [2]. Un nou escenari que genera un conflicte quotidià en relació amb l’ocupació i els usos de la Rambla entre veïns, comerciants i turistes. Doncs l’ orientació dels diferents serveis que s’ofereixen tant per preu com per necessitat, és una oferta més dirigida al turista que al veí. 

L’oferta comercial actual de la Rambla 

A data de maig de 2015, els usos comercials de la Rambla del Poblenou a nivell quantitatiu evidencien aquesta elevada presència de bars i restaurants [3]. Dels 180 locals de la Rambla del Poblenou, compresa entre Diagonal i el Mar, 64 ofereixen un servei de restauració, dels quals 52 han col·locat terrassa al passeig. Aquestes xifres signifiquen que un de cada tres locals de la Rambla és un bar o un restaurant. I que per cada tram de Rambla hi ha una mitjana de 6 terrasses. Cal destacar especialment el tram entre Pujades i Llull on hi ha instal·lats 14 bars-restaurants que signifiquen: el 50% dels locals. O el tram de Pere IV-Pallars que compta amb 9 i 8 terrasses. Per altra banda, en el tram Dr.Trueta-Calvell hi destaca la presència de 6 bars-restaurants amb respectives terrasses, que signifiquen: 2 locals de cada 3.

1 de cada 3 locals de la Rambla són bars o restaurants i per cada tram hi ha una mitjana de 6 terrasses.

Altres tipologies de locals que hi destaquen són les seus bancàries, i tot i que els darrers mesos han vist tancar gairebé una desena de locals, la Rambla compta amb 12. Concentrades al tram Pere IV-Pallars se’n troben 4, i 3 al tram de la Rambla “nova” (Diagonal-Sancho de Àvila). Això com els locals que ofereixen serveis relacionats amb l’estètica o la perruqueria que són 12, i el sector que dedicat a la roba, sabates i bolsos que conjuntament significa un 11% del total de la Rambla amb un nombre de 20. El 40% restant el comprenen una diversitat de serveis: immobiliàries, telefonia mòbil, òptiques, supermercats (una gran superfície entre ells), Farmàcies, etc. De totes formes dins aquesta varietat no s’hi troben la tipologia de comerç de proximitat que hi podem trobar a Marià Aguiló (ferreteries, fusteries, matalasseries, mobles, carnisseria, peixateria, llibreria, complements, drogueries, etc) que abans també s’hi podien trobar a la Rambla. 

Les implicacions socials de l’ocupació de la Rambla per part de restaurants i bars 

1718 Rambla del Poblenou 1998El desembre de 2013 es publicaven els resultats finals del procés participatiu impulsat per la plataforma veïnal “Fem Rambla” sobre les necessitats i prioritats a reformar de la Rambla [4]. Els resultats però anaven precedits d’unes consideracions ja descrites en el seu moment per Varela, comprendre la Rambla com a espai amb un fort contingut emocional i identitari (de vida quotidiana, records, vivències,…), i del que el veïnat era molt reticent a la seva modificació: “ha de seguir sent com és”, “la gent vol reconèixer la seva Rambla”.  

A finals dels anys 90’ eren enderrocats els habitatges i el complex industrial de Can Morató on ara s’hi ubica la “Rambla nova” que arriba fins a la Diagonal. Al carrer Llacuna, paral·lel a la Rambla, a la Diagonal i al Front Marítim s’hi han ubicat grans hotels. Aquestes són unes variacions urbanístiques que han canviat dràsticament, en 15 anys, les condicions materials que permetien a la Rambla del Poblenou ser aquell entorn simbòlic i veïnal on “ramblejar”. L’encariment del preu del valor del sòl dels locals, acompanyat de l’entorn hoteler i el reclam turístic potenciat des de l’anomenada “Marca Barcelona” l’han transformat física i materialment. La presència de terrasses tot i permetre fer de la Rambla un passeig amb vida i espai de trobada per a veïns, el seu excés està suposant el contrari: el trasllat dels veïns a altres zones del barri per a gaudir de les trobades. L’excés de terrasses està suposant la pèrdua d’espai públic i l’augment de molèsties. 

La Rambla s’ha anat convertint d’aquell entorn veïnal per a “ramblejar” a un entorn comercial per a consumir. 

Durant la darrera dècada, la Rambla s’ha anat convertint d’aquell entorn de trobada veïnal per a “ramblejar”, amb totes les seves deficiències urbanístiques per al veïnat, a un entorn d’ús comercial i de consum turístic, que en cap cas té en consideració l’ús i gaudiment del veïnat. Des d’instàncies municipals cal limitar i reduir l’espai permès per a terrasses i regular i reduir el nombre de llicències dels locals dedicats a la restauració al sí de la Rambla i el seu entorn. Seguir amb l’actual des-regulació i laissez-faire serà condemnar a l’extinció a la Rambla del Poblenou com a entorn de trobada i gaudiment veïnal. 

________________________________________

[1] Sergi Varela, 1997. “Estudio de la relación entre el espacio simbólico urbano y los procesos de identidad social”, a Revista de Psicologia Social, n.12. Barcelona. 

[2] El juliol de 2013 va ser aprovada l’Ordenança de les Terrasses, proposada per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Aquesta ordenança evidenciava significativament l’aposta per la terciarització del sector productiu de Barcelona: es potenciava l’ús -i la permissivitat en aquest- de l’espai públic per part de l’activitat econòmica privada del turisme, l’hostaleria i la restauració de la ciutat. Aquesta ordenança ha consistit en una liberalització de la reglamentació prèvia: permet l’obertura de terrasses a tots els establiments que tinguin la restauració o la degustació com a activitat complementària; no limita el nombre màxim de taules i cadires en l’espai; amplia fins al 50% el permís d’ocupació de la vorera (sense tenir en compte el mobiliari o l’arbrat); permet la instal·lació de paravents i mampares, jardineres i testos; permet que a la nit no s’hagi de retirar el mobiliari de terrasses; i fixa com a circumstàncies per concedir o denegar la llicència el valor turístic o patrimonial de la zona. Remet l’atorgament de llicències al valor turístic; ho remet directament a l’activitat econòmica i a una voluntat política en cap cas orientada al gaudiment, accessibilitat i convivència de l’espai públic, justament, per part del veïnat. 

[3] Recull de dades pròpia i a peu de carrer. Maig 2015. 

taula rambla

[4] Fem Rambla. “Document de resultats del procés participatiu Fem Rambla”. Barcelona, desembre de 2013. Extret a femrambla.wordpress.com.
A finals de 2012 des del Districte de Sant Martí es va iniciar una remodelació del passeig central, substituint l’enrajolat per asfalt. Però quan es disposava a asfaltar les rodones es topà amb l’oposició de les entitats veïnals que els dies 9 i 10 d’abril de 2013 aturaren les  obres, exigint al Districte l’inici d’un procés participatiu. D’aquella acció s’originà la plataforma veïnal “Fem Rambla” amb els objectius de definir com havia de ser la remodelació i qui era la Rambla desitjada pel veïnat (metodologia de participació, disseny i usos).
Els resultats de les conclusions del procés participatiu “Fem Rambla” es classificaven en tres àmbits: Laspecte  físic  del  disseny  urbanístic: crític amb l’asfalt actual i considerant l’enrajolat com a dignificador; consideració de les rodones com a emblemàtiques però crítica amb les panxes i l’excés d’enjardinament; i necessitat de remodelar el tram entre Taulat i Passeig Calvell. Lús  social  i  les  activitats  humanes: cercar la convivència entre persones que passegen, corren, de pas, vehicles amb i sense motor, persones amb mobilitat reduïda, turistes, persones que consumeixen a les terrasses, persones que seuen als bancs, persones que xerren, etc. I lactivitat comercial i econòmica: crítica amb l’orientació més de caire turístic i l’ocupació excessiva de l’espai per part de les terrasses i les seves usuàries “efímeres”.




Comments are closed.

Anar Inici ↑