Anàlisi i Opinió poblenou gentrification

Publicat el 5 - maig - 2015

La colonització del totxo: Poblenou un barri en “gentrificació″

Article sobre els canvis demogràfics produits per la transformació urbanística. Joan Sales i Favà, sociòleg i veí del barri.

____________________________________________________________________________________________________________________

Es curiós i tràgic a la vegada que la matèria prima fonamental per la burgesia de Barcelona hagi estat sempre el sòl. Se l’han venut, revenut, especulant contínuament, i ha estat la seva gran aportació econòmica en molts moments. La propietat del sòl, i la seva especulació, ha estat una part important de la seva riquesa.” (Moreno y Montalbán, 1991).

De la fàbrica al gratacel (Produccions la Llacuna, 2006), del Manchester català al Soho barceloní (Marrero-Guillamón, 2003), del sòl 22a al 22@ (Dot-Jugla et al., 2010), i podríem seguir amb una llista nombrosa de títols acadèmics, periodístics i audiovisuals que exemplifiquen els canvis soferts al barri del Poblenou.  Són canvis resultants de la transformació urbanística, que ha modelat el paisatge i els usos de l’espai. L’activitat industrial ha desaparegut, ha minvat la logística i en al seu lloc s’han multiplicat els tallers d’artistes i les empreses de les noves tecnologies. Aquesta evolució ha quedat prou demostrada. Però això ha anat acompanyat de la gentrificació, o sigui un procés de substitució de població.

La gentrificació és un concepte conegut i provat en les urbs anglosaxones però a casa nostra són pocs els casos demostrats de processos d’expulsió i reemplaçament de població. Des d’un punt de vista teòric, la gentrificació descriu processos de substitució social on la població que arriba és d’un nivell socioeconòmic superior a la que es veu obligada a marxar. El procés de reemplaçament es pot produir per expulsió directa (ordres de desallotjament que afecten a habitatges en sòl afectat per plans urbanístics) o indirecta (augment del preu de l’habitatge que indueix als resident a fer un canvi residencial a una zona més assequible). Les zones susceptibles a ser gentrificades són aquelles amb un valor econòmic del sòl baix però amb elements simbòlics potenciables. Aquest fet permet la reinversió econòmica del mercat immobiliari i la conseqüent pujada del preu del sòl residencial. No es pot entendre aquest procés sense la col·laboració de les institucions publiques, com a incentivadores del canvi, i les privades com a possibilitadores de la inversió econòmica.

poblenou-bike-tourEn el passat, la qualificació del sòl industrial (22a) feia impossible la construcció de nous habitatges en gairebé tot el barri. Això és així fins les requalificacions dels usos del sòl associades als grans plans urbanístics. Aquests són la base on s’estructuren els futurs processos de gentrificació, ja que són necessaris per revaloritzar el teixit urbà degradat i obsolet i permeten afavorir la inversió privada. Es produeix en el punt més baix del cicle de vida del barri; quan és un àmbit malmès des d’un punt de vista arquitectònic i amb una estructura social indefensa (classes baixes, gent gran, llogaters, etc.). Aquest punt el podríem situar l’any 1985 quan el Poblenou tenia el sòl més barat de la ciutat; un any després es nomena Barcelona seu dels Jocs Olímpics i l’any 1988 el valor del sòl del Poblenou ja s’havia doblat.

dades 1

El paradigma de la gentrificació al Poblenou es basa en la construcció d’habitatge en intensitat (veure taula 2) a partir dels anys noranta i aprofitant l’embranzida de la renovació urbanística del Front Marítim, de la recuperació de la platja i de l’obertura de Barcelona al mar. El 84,36% de l’habitatge existent en l’actualitat a Barcelona ja estava construït el 1981 mentre que al Poblenou només ho estava un 54,45%. En els últims 15 anys gairebé 1 de cada 4 habitatges construïts a Barcelona s’ha aixecat al Poblenou. La gentrificació basada en la nova construcció a la ciutat de Barcelona, i amb l’envergadura que s’ha dut a terme, només era possible al Poblenou. Gairebé tots els edificis pròxims a la platja entre el Parc de la Ciutadella i el Fòrum (exceptuant el casc històric del Poblenou, on les operacions han anat més encaminades en la rehabilitació) tenen menys de 25 anys. És justament en aquests àmbits i en les zones d’influència properes on la transformació de l’estructura social ha estat més efectiva i on l’arribada de població amb característiques elitistes, més acusada. 

mapa5La gentrificació va associat a aquell contingent de població amb més probabilitat de realitzar un canvi residencial, els joves-adults (entre 30 i 44 anys) amb fills (o esperant-ne). Aquesta entrada de població concentrada en moments concrets ha comportat que Poblenou es converteixi en un dels barris més joves de la ciutat i que certes zones (com la Vila Olímpica o el Front Marítim) tinguin una estructura per edats deformada, on hi destaquen els infants i els adults però hi manquen gent gran i joves (entre 20 i 30 anys). La conseqüència ha estat el requeriment de places en equipaments socials específics (llars d’infants, escoles, instituts, etc.) a curt i mitjà termini però que quedaren infra-utilitzades en un futur pròxim. A llarg termini, en canvi, s’espera la demanda de serveis per la gent gran en zones on fins ara no hi fan falta (com les citades més amunt). Aquest fet ens alerta de l’enfonsament de les estructures poblacionals clàssiques dels barris on hi conviuen diferents generacions i es generen vincles de solidaritat i ajuda entre elles. 

D’altra banda, la població que ha vingut a viure a certes zones del barri tenen uns perfils socioeconòmics molt diferents d’aquells que hi vivien abans.  Es destacable que les zones que acumulen més percentatge de població amb nivell d’estudis alts siguin les m pròximes a la platja (veure mapa 5). Els canvis succeïts en la remodelació del Poblenou han revaloritzat una zona abans oblidada i la construcció de nous habitatges s’han centrat en recuperar urbanísticament la façana marítima. Per molts veïns, i sobretot pels nous, una de les senyes d’identitat del barri és el mar i la platja (Valera, 1997). Un fet que reafirma aquest interpretació és que el carrer més car dels Països Catalans és el passeig Garcia Faria (ubicat al Front Marítim, paral·lel a la platja de la Marbella), segons el portal immobiliari “idealista” (Europa Press, 23/04/14). L’altre zona on la població amb nivell d’estudis alts ha augmentat de forma destacada l’any 2011 és l’eix de la Diagonal, fet que s’ha de vincular amb l’obertura d’aquesta via urbana i la construcció de nous habitatges. Els canvis a la resta del barri fluctuen dins de la normalitat de la renovació poblacional. Fins i tot a la part pròxima a la Gran Via i el Besòs hi ha un cert estancament i retrocés en aquest indicador degut a l’abandonament de la zona i la guetització d’algun dels seus carrers.

És curiós les similituds entre el pla de la Ribera i les repercussions de les diferents operacions urbanístiques en els nivell d’instrucció del Poblenou a data del 2011 (veure mapa 8).

mapa8

________________________________________

Dot Jutgla, E., Pallares-Barbera, M., & Casellas, A. (2012). “Gentrificació productiva, desindustrialització i relocalització industrial. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, (73), 27-52.

Marrero, I. (2003). “¿Del Manchester catalán al SOHO Barcelonés? La renovación del barrio de Poble nou y la cuestión de la vivienda“. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 7.

Produccions la Llacuna (2006). Poblenou: de la fàbrica al gratacel.

Valera, S. (1997). Estudio de la relación entre el espacio simbólico urbano y los procesos de identidad social. Revista de Psicología Social, 12(1), 17-30.




Comments are closed.

Anar Inici ↑