Anàlisi i Opinió barcelona92

Publicat el 21 - abril - 2015

“À la ville de… Poblenou”: una història de servituds a la Marca Barcelona

Article sobre els interessos de ciutat i les conseqüències urbanístiques al Poblenou. Albert Martín, sociòleg i veí del barri.

____________________________________________________________________________________________________________________

El 17 d’octubre de 1986 el Comitè Olímpic Internacional (COI) concedia, amb paraules de l’ex-president franquista de la Diputació de Barcelona, José Antonio Samaranch, la seu dels Jocs Olímpics d’estiu del 1992 a la ciutat de Barcelona. Aquells jocs esdevindrien per a la ciutat la projecció internacional més significativa per a la seva re-situació a escala global en les relacions comercials i financeres. Els JJOO’92 esdevingueren el punt d’inflexió en el canvi d’orientació del model de ciutat, passant-se a basar en la seva marca, l’anomenada “Marca Barcelona”.

El context d’organització d’un esdeveniment internacional com aquest esdevingué una oportunitat ideal per a desenvolupar una sèrie d’operacions urbanístiques en aquelles zones incòmodes per a la Barcelona olímpica, el barri “xino” (ara Raval), les barriades de barraques de la ciutat o la zona industrial del Poblenou. Entre elles la de la Vila Olímpica en l’antic barri d’Icària.

La transformació urbanística produïda pels JJOO’92 potser ha estat la més simbòlica, però no ha estat ni la única ni la més dràstica que ha viscut el barri del Poblenou en la seva història. El Poblenou per les seves característiques geogràfiques ha hagut d’assumir històricament necessitats i interessos de ciutat, de la Marca Barcelona, en detriment de les necessitats del barri i menystenint els danys colaterals del veïnat. En cap cas, aquestes transformacions han estat plantejades de forma oberta al veïnat i en cap cas decidides de forma participativa i veïnal.

En aquestes darreres dècades del barri del Poblenou es podrien assenyalar set episodis principals del que es podria anomenar la història de “servituds a la Marca Barcelona”:

1. Indústria fabril, química i metal·lúrgica. Des de que el 1897 Sant Martí de Provençals com a municipi era agregat a Barcelona, la ciutat passava a disposar d’una zona on s’hi concentrava un dels majors entramats industrials de Catalunya. Un teixit industrial, conegut com el “Manchester català”, on s’hi produïa i exportava gran part de la producció fabril, química i metal·lúrgica del país. El carrer Pere IV, l’antiga carretera de Mataró, i les vies del tren litoral vertebraven la comunicació i el transport de mercaderies de la producció industrial del Poblenou, via rodada i ferroviària. Aquesta annexió des de la ciutat seria aprofitava per a concentrar i potenciar els usos industrials de la ciutat en el Poblenou. Un usos que el veïnat del Poblenou va haver-ne de patir els nivells d’insalubritat, contaminacions de tot tipus o inconveniències fins als 80’.

vila olimpica i port2. Vila Olímpica i el Port Olímpic. El barri d’Icària era una zona del barri bàsicament industrial, de recintes fabrils amb habitatges dispersos. El teixit industrial i urbà del barri estava en plena degradació degut a la crisi industrial dels 70’ i a l’abandonament en manteniment per part de l’Ajuntament tant en època franquista com desprès. L’agost de 1987 s’inicià l’enderrocament del barri, una superfície total de 130 hectàrees, per a construir-hi sobre una requalificació del sòl ara per a usos residencials. Es tractà d’una transformació ja projectada pel Pla de la Rivera de l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles [1]. La construcció de la Vila Olímpica significa una de les majors operacions d’especulació immobiliària fetes mai a Barcelona i de destrucció del patrimoni històric industrial, doncs la llei de Patrimoni Cultural Català data de 1993, i els enderrocs es produïren el 1989. Deixant per a l’oblit tot l’entramat de fàbriques de finals del segle XIX, de disseny arquitectònic original, testimonis físics d’una evolució històrica del barri, la ciutat i el país [2].

3. Ronda litoral. El 1989 s’inicien les obres de construcció de les Rondes de Barcelona (Ronda Litoral i Ronda de Dalt) desenvolupant una idea plantejada el 1969 en ple mandat de Josep Ma Porcioles. Es tractava d’una infraestructura viària duta a terme amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Cal recordar i contextualitzar a quins interessos i a quin model de ciutat responia la projecció d’aquesta obra: sector empresarial de l’automoció (un dels sectors més poderosos i influents en la política econòmica estatal de finals de la segona meitat del segle XX) i un model basat en el transport rodat privat com el cotxe (no, en canvi,  apostant per un model que impulsés un transport públic de qualitat, accessible i eficaç, o un transport no contaminant com la bicicleta). On s’hi ha d’afegir que el Poblenou històricament havia demandat acabar amb la barrera al mar que suposaven les vies del tren, per trobar-se després amb la ronda litoral.

4. Obertura de la Diagonal. La prolongació de l’avinguda, aprovada el 1988, exemplifica a la perfecció els interessos als que responen alguns dissenys urbanístics i com obvien qualsevol tipus de sensibilitat vers l’entorn. Sota l’obsessió per perllongar l’avinguda dissenyada per Cerdà, la seva urbanització en cap cas va tenir en compte un disseny permeable amb els barris del Poblenou i el Besòs, o una orientació mar-muntanya més utilitària i que impregnés de sentit quotidià el seu trànsit o passeig. Ans al contrari, les altes volumetries permeses a l’avinguda constitueixen una barrera arquitectònica per a la confluència entre banda i banda, alhora que s’escapçava o amagaven les traces històriques i patrimoni històric industrial poblenoví. L’avinguda cercava unir un node vial com les Glòries, el clúster 22@ amb el centre de convencions del Fòrum i el complex hoteler i comercial de Diagonal Mar.

Diagonal_Mar5. Diagonal Mar i Front Marítim. El Pla Parcial de Diagonal Mar fou presentat el 1993 per l’empresa Kepro SA i l’Institut Municipal de Promoció Urbanística SA. La fallida de Kepro va fer entrar a la multinacional Hines amb l’exigència, acceptada en la Modificació del PGM del 1998, de reducció d’àrea verda, la construcció d’un centre comercial i la llicència d’edificació d’habitatge. El barri de Diagonal Mar, aixecat els anys 1960-70’, veia com el 2004 la part costanera on fins feia una dècada era coneguda com el Camp de la Bota seria transformada en un “Manhattan” esborrant tota memòria històrica. Un nou barri del Poblenou que juntament amb el Front Marítim acollirien les noves edificacions residencials i d’oficines de disseny amb alt valor afegit que requeria la Barcelona del segle XXI.

6. Recinte Fòrum de les Cultures. El 1997, l’aprovació de l’organització del Fòrum Universal de les Cultures’2004 comportà la reurbanització de l’àrea propera al riu Besòs i Diagonal Mar, un projecte de reordenació i especulació urbanística deu vegades més gran del que es va experimentar amb els Jocs Olímpics’92. El Recinte Fòrum consta de l’Edifici Fòrum i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, una placa fotovoltaica, un port i diversos equipaments complementaris. Aquesta macro-infraestructura d’ençà de l’esdeveniment del Fòrum ha reduït els seus usos a l’acollida puntual anual de macrofestivals de música, mentre que durant la resta de l’any es manté buit i aïllat per al passeig puntual dels veïns propers.

article 22@7. Pla 22@. El Pla 22@ projectat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000 per a requalificar 115 hectàrees de sòl industrial a sòl de producció de noves tecnologies (TIC). Aquesta requalificació va afavorir als grans propietaris del sòl en la posterior especulació immobiliària, va expulsar al veïnat de cases baixes, i a les pimes i petits tallers per no ser producció de TIC. El 22@ a part d’acollir la construcció d’edificis singulars sense cap tipus de relació amb l’entorn, també s’ha caracteritzat per ser el pla urbanístic que enderrocaria o destruiria l’entramat de patrimoni històric i industrial que sobrevivia encara al Poblenou

A l’actualitat, en un context de crisi, l’Ajuntament de Barcelona aposta pel sector turístic i l’atractiu de la platja, i el Poblenou en serà dels principals perjudicats.  No regular el nombre de llicències en hostaleria i restauració ni en l’ocupació de l’espai per les seves terrasses està fent esdevenir el cas antic Rambla-Marià Aguiló-Llacuna en epicentre d’explotació econòmica perjudicant els usos i gaudiment del veïnat.

Per altra banda, la zona afectada pel PERI Perú-Pere IV és l’únic dels àmbits del 22@, i del Poblenou, encara sense explotar. Aquesta zona resta des dels 1980-90’ en estat d’envelliment pel que fa a infraestructures com l’asfalt de les voreres o el paviment del carrer. Aquest abandonament per part de l’Ajuntament va provocant espais d’exclusió social, de brutícia i de sensació d’inseguretat. Generant una expectació de que qualsevol nou projecte serà millor que res. Mentrestant s’acosten propostes de boulevards al carrer Pere IV, xarxes ortogonals de bus on Pere IV no hi té cabuda, temps de “Smart cities”, clústers empresarials de l’art i el disseny,… Ara és el moment per a endegar un veritable procés participatiu, com el que s’ha pogut fer a Fem Rambla, però de forma integral, i no només per a esbossar el projecte comunitari de l’Eix Pere IV, sinó a nivell de barri, dissenyant quin és el model de barri que el veïnat volem i necessitem.

___________________________________

[1] El Pla de la Ribera projectava una remodelació urbana del sector marítim de Barcelona comprés entre el port i el Besòs, canviant usos del sòl d’industrial a residencial. Es tractava d’un pla parcial impulsat a finals dels 1960’ per les empreses del sector immobiliari, la RENFE, la Diputació provincial i l’Ajuntament de Barcelona de Josep Maria Porcioles. El Pla va ser tirat enrere el 1972-73 per les fortes mobilitzacions veïnals d’oposició. Tot i així aquest Pla ha estat la base tant del posterior Pla General Metropolità aprovat el 1976 com les modificacions i plans parcials derivats d’aquest (Vila Olímpica, Diagonal Mar i Front Marítim).

cfolch2

[2] En són exemples d’aquesta pèrdua històrica: Can Folch, de la que només se’n conserva la xemeneia a la plaça Salvador Espriu (foto, 1987), els magatzems “Crédito y Docks” ubicats a l’actual Avinguda Icària o la farinera “El Progreso”. Per informació: Torres més altes han caigut. El model 22@ al descobert. El model 22@ al descobert. Autoeditat per l’Assemblea de Joves del Poblenou (ara Arran) i Endavant. 2011.




Comments are closed.

Anar Inici ↑