Anàlisi i Opinió pere iv

Publicat el 18 - març - 2015

Eix Pere IV: 3,5 km d’oportunitat social i econòmica (2a part)

Article sobre les potencialitats econòmiques i socials de l’eix Pere IV. Albert Martín, sociòleg i veí del barri.

____________________________________________________________________________________________________________________

L’actual context de crisi del sector immobiliari, la paralització del 22@, i l’orientació econòmica al sector turístic que s’impulsa des de l’Ajuntament de Barcelona han situat el futur de l’eix Pere IV en la seva cruïlla històrica. Una cruïlla entre la desaparició històrica i urbanística o l’oportunitat urbana per al desenvolupament social i econòmic. Per a considerar l’eix Pere IV una oportunitat per a un projecte de desenvolupament social i econòmic cal plantejar: una avaluació prèvia de l’estat actual d’aquest eix històric en la vertebració del Poblenou –en aquest sentit era la primera part de l’article: “Eix Pere IV: una diagonal urbana conflictiva per a Barcelona (1a part)”– i un projecte que contempli les diverses àrees urbanes:

1. Necessitats urbanístiques mínimes

pac centralA nivell urbanístic, davant la proposta inicial de l’Ajuntament de re-urbanització del tram central per a convertir-lo en un bulevard, la plataforma veïnal Taula Eix Pere IV [1] exposava la necessitat de contemplar l’eix Pere IV en la seva totalitat, des de la Ciutadella al Besòs. Un eix vertebrador del barri requereix d’una continuïtat del traçat, solidesa de les façanes en alineació al traçat, especialment en els creuaments, i unes volumetries i distribució dels edificis que permetin la permeabilitat i relació amb el barri que l’envolta. És a dir, al contrari que el criteri seguit amb l’avinguda Diagonal. Per a aquests mínims urbanístics resulta imprescindible recuperar el vial de Pere IV en el Parc Central i recompondre el parc articulant-lo amb els entorns que el rodegen com l’Oliva Artés i Can Ricart.

Resulta imprescindible recuperar el vial de Pere IV en el Parc Central i articular-lo amb l’Oliva Artés i Can Ricart

La proposta de reforma del tram central de l’Ajuntament pretén ampliar voreres, incorporant arbrat i carril bici, i reduint, de 5 a 2, els carrils de trànsit. Però la reducció a un únic sentit d’aquest tram, tot i la necessària pacificació del trànsit rodat, consolidaria la fragmentació de l’eix, hipotecant el desenvolupament cívic i distorsionant els usos del propi eix. Resulta necessari el manteniment del doble sentit i, fins i tot, la circulació d’un autobús de barri, que unís nord i sud, compatible amb una xarxa ortogonal que tampoc ha tingut en consideració ni l’eix ni la vertebració històrica del barri.

2. Habitatges de protecció del 22@ a Pere IV

El pla 22@ projectava 4.000 habitatges de protecció oficial, després de 15 anys d’execució del Pla només es quantifiquen 1.400 (35%) [2]. Si la construcció d’aquests 2.600 habitatges restants es concentrés a Pere IV contribuiria urbanísticament en el reforçament de la façana de la via. Però sobretot contribuirien directament al suport comunitari de l’habitatge actual dels trams nord i sud, actualment atomitzat i aïllat. I, indirectament, reforçant la demanda de béns i serveis del comerç de proximitat existent, o l’incentiu per a ocupar els vora 400 locals buits del carrer (40%).

La ubicació de l’habitatge protegit restant del 22@ al carrer Pere IV contribuiria a la revitalització directa i indirecta dels usos residencials i comercials de les zones nord i sud. Així com, també, les possibilitats materials i socials per a poder desenvolupar un projecte econòmic de desenvolupament comunitari revitalitzador del barri. Cal però regular l’edificabilitat dels PMU del 22@ per a preservar la volumetria, caràcter i el paisatge de Pere IV.

3. Museïtzació urbana del patrimoni històric i cultural

L'Escocesa per darrereEl carrer Pere IV per les característiques de carretera històrica provocà l’assentament d’importants fàbriques des de mitjans del segle XIX a principis del XX. Constituïa, no només, l’eix barceloní de producció i transport de mercaderies, sinó també l’escenificació del treball de la classe treballadora –des de la venda de força de treball obrera a l’acumulació de la plusvàlua entre el valor d’ús (de producció) i el valor de canvi (de venda) per part de l’empresariat–. Les fàbriques preservades del Poblenou mantenen la façana física però no la història obrera que contenen. Cal un criteri de preservació del patrimoni respectuós amb la història i l’entorn, com el model seguit a Lowell (Boston, EUA), permetent a l’eix Pere IV recuperar la seva centralitat des de l’atractiu cultural. Des del potencial del patrimoni històric preservat i de la memòria històrica que mai es recorda, la de la classe treballadora i del Poblenou.

La primera qüestió necessària per a la “museïtzació urbana” de l’eix Pere IV és la rehabilitació de Can Ricart, l’Escocesa, Ca l’Alier, l’Oliva Artés i l’antiga cooperativa Pau i Justícia, més de 10 anys buides i abandonades. Fàbriques que només han rebut processos d’assegurament, mentre esperen els projectes a allotjar. I, per a completar aquest procés, caldrà obrir les fàbriques a la visita pública i desplegar urbanísticament un serial de panells explicatius pels 3,5 quilòmetres de carrer.  Uns panells que mitjançant fotografies històriques enfoquin el paisatge d’anys enrere i contextualitzessin el passat del Poblenou a veïns i turistes (p.e. les fàbriques ja citades, els Quatre Cantons, la desapareguda Can Morató i l’Ateneu Colón o, fins i tot, les naus ocupades pels més de 300 migrants durant anys).

4. Participació directa en detecció de necessitats i deliberació veïnal

La participació ciutadana és un mecanisme de presa de decisions que vincula directament al veïnat amb l’entorn en el que viu. Per a un projecte de desenvolupament local la participació ciutadana esdevé imprescindible per a l’articulació comunitària –reconeixement col·lectiu, trobada i col·laboració veïnal i autoorganització democràtica–. Al Poblenou, l’exemple dut a la pràctica recentment per la plataforma veïnal Fem Rambla [3], ha establert precedent com a metodologia i procés de participació ciutadana aplicable a altres contextos, com l’eix Pere IV.

El desenvolupament social i econòmic requereix d’acció comunitària, participació directa, economia solidaria i generació d’ocupació local

El procés participatiu haurà d’abordar una primera fase de diagnosi i detecció de necessitats socials (equipaments, usos espai públic) i ocupacionals (comerços i indústria), que s’ha fet, en part, per diferents actors (el 2013 la consultoria GAPS i l’Ajuntament, mitjançant unes jornades, i el 2014 la Taula Eix Pere IV). I posteriorment, una segona fase deliberativa on, de forma democràtica i assembleària, no es prioritzin els interessos de grans empreses i franquícies per sobre dels del veïnat. Un procés així permetrà avançar en la direcció dels “barris cooperatius” o “Régies Quartiers” [4], projectes en els que s’interrelaciona acció comunitària i participació directa amb promoció de l’economia social i solidària i formació i generació d’ocupació local.

5. L’economia social i solidària com a motor de revitalització socio-econòmica

pere iv3 En el context de crisi econòmica actual, l’economia social i solidària ha demostrat ser un sector amb una orientació productiva i una ocupació laboral sòlida i estable. A més a més, es tracta d’una tipologia d’empresa cooperativa que basa la seva organització laboral en la gestió i decisió democràtica; i la producció basada en les necessitats humanes –no sobreproducció– i en un procés ecològic i de proximitat. La dinamització productiva, comercial i social de l’eix Pere IV es desenvoluparà amb èxit prèvia radiografia d’oferta de béns i serveis dels establiments. Es tracta d’un impuls que haurà de partir del potencial de la revitalització dels locals comercials, els solars abandonats i les fàbriques buides.

En la revitalització de locals buits seria necessari dinamitzar la creació i implantació d’empreses d’economia social i solidària regenerant el teixit comercial. Potenciant l’eix com a zona de producció i consum ecològic i de proximitat, promovent, així, la lògica del barri cooperatiu. Pel que fa a la revitalització de solars buits, especialment a la zona nord, resultaria interessant el desenvolupament d’un sector primari de valor afegit mitjançant la producció ecològica. La creació d’espais agropecuaris complementarien la resta d’ocupacions i producció del barri i la ciutat, per exemple: horts urbans, granja de producció ecològica (ous), reciclatge (d’olis, reconversió en sabó). I en la revitalització de fàbriques buides potenciar la producció cultural i artística podria resultar ser una mesura d’aprofitament d’espais. Espais dedicats per a l’assaig, l’experimentació i realització d’espectacles (fins i tot d’òpera) impulsats de forma cooperativa per músics i artistes [5].

___________________________________

[1] Taula Eix Pere IV. “Comentaris i suggeriments a la proposta de transformació de l’Eix Pere IV d’octubre de 2013”. Barcelona, gener de 2014. Inèdit.

[2] AVV del Poblenou. Revista El Poblenou. n.84. Barcelona, desembre 2014.

[3] Fem Rambla. “Document de resultats del procés participatiu Fem Rambla”. Barcelona, desembre de 2013. Extret a femrambla.wordpress.com

[4] Josep Maria Navarro. “A propòsit dels Régies Quartiers”. Barcelona, gener de 2015. Extret de www.novabarcelona.cat

[5] Xavier Palos, Núria Isanda i Josep Ma Navarro. “L’economia solidària motor de transformació de la remodelació socio-econòmica de Pere IV (Poblenou de Barcelona)”. Barcelona, abril de 2014. Inèdit.




Comments are closed.

Anar Inici ↑