Història

 

L’estiu de 2001 un grup de joves poblenovins va okupar un edifici de dues plantes al carrer Espronceda 108. Coincidint amb la Festa Major de Poblenou es va inaugurar el Centre Social Okupat Ikària amb gran èxit i interès entre el jovent i el veïnat del barri. Des d’aquell moment, s’hi van començar a desenvolupar activitats de tot tipus obertes al barri i amb la voluntat de crear un espai de lleure alternatiu lluny dels cercles comercials i a la vegada de debat, conscienciació i esperit crític. Mica en mica també es generà en aquell espai una dinàmica de lluita i de denúncia de les problemàtiques que afecten les joves treballadores catalanes i en concret les del nostre barri. Així les reivindicacions no es van quedar estancades portes endins del CSO Ikària, sinó que van sortir als carrers del barri, ja fos fent agitació, participant en les mobilitzacions contra el 22@ o organitzant les Festes Majors Alternatives.

Tot aquest bagatge va anar creant un major nivell de consciència política en els joves que gestionaven assembleàriament l’Ikària. Aquesta dinàmica es va culminar amb la creació de l’Assemblea de Joves de Poblenou el setembre de 2002. D’aquesta manera passava a ser l’Assemblea de Joves qui, amb un ideari polític definit, gestionava el Centre Social i a la vegada desenvolupava la seva tasca també al carrer. Ja inicialment, ens varem afegir a la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), en aquella època anomenada CJEI.

Des d’aquell moment, l’AJP ha estat ininterrompudament el reflex de la lluita juvenil al Poblenou, no només com a joves independentistes, sinó també bregant contra la destrucció i la violència especulativa en primera línia. Però moltes coses han canviat des de llavors. L’octubre del mateix 2002 aquesta mateixa violència mafiosa portà a la immobiliària Borbón 56 a destruir il·legalment el CSO Ikària, de la que en precedí una gran manifestació, una denuncia de l’empresa als tribunals, i una campanya de conscienciació de l’especulació que amenaçava al barri.

Començava una nova etapa per a l’Assemblea de Joves, buscant en l’okupació la forma de lligar la necessitat dels joves de tenir espais autogestionats per autoorganitzar-se, i buscant la confrontació directa amb l’especulació i la propietat privada. S’okupà una gran finca a la Rambla de Poblenou cantonada amb Fernando Poo en estat d’abandonament, fent perillar els negocis immobiliaris de futur, els propietaris ens desallotjarien per la força. L’abril de 2003, l’AJP tornava a okupar, alliberant ara l’antiga sala de concerts Garatge Club al carrer Pallars entre Llacuna i Roc Boronat, blanc directe de la pressió immobiliària, en ple P.E.R.I Eix Llacuna en el marc del pla 22@. Tot i la resistència que s’hi va posar i la vida que se li va donar a l’espai en poc més d’un mes, la vigilància permanent de l’empresa propietària va donar els seus fruits. Un dilluns a les set del matí, a cop de mall, un representant de l’empresa i diversos peons d’obra, van entrar per la força destrossant teulada, barra, lavabos…

Des de llavors es va preferir esperar i aprendre dels errors, participant activament d’espais més amplis, com de l’A.P. Octubre, assumint la necessitat de col·laborar en la dinamització política del Casal Independentista del nostre barri. Alhora que també augmentà el nostre compromís amb la CAJEI fruit de la seva dinàmica creixent en nombre d’assemblees de joves d’arreu dels Països Catalans, com en la constància i la intensitat del treball que desenvolupa.

A data de 2005 la nostra lluita passà a estar plenament coordinada amb les dinàmiques de lluita de l’Esquerra Independentista, a la vegada que seguir denunciant les problemàtiques que afecten les joves del nostre barri. La nostra feina es basà des de campanyes agitatives contra l’especulació, treball dins la Coordinadora Contra el 22@ i Salvem Can Ricart, fins a l’extracció de més de 40 plaques feixistes del barri.

A principis de 2008 iniciaríem una Campanya per la reclama d’un Casal de Joves al Poblenou, negat pels Plans d’Equipaments de Barcelona i més concretament per la regidoria del Districte. Altra vegada la falta d’espais on el jovent del barri pogués desenvolupar les seves inquietuds com a joves, l’estiu de 2008 s’alliberà un Garatge abandonat al carrer Pujades entre Bac de Roda i Espronceda, però la immobiliària que el volia tirar a terra no va tardar en avisar als Mossos d’Esquadra perquè ens desallotgessin. Però la nostra voluntat de construir un espai participatiu i obert, dels joves i pels joves, no acabaria allà, la setmana següent s’okuparia un taller abandonat i no hàbil per al seu ús legal, des de feia 5 anys al Ptge. Olivé i Maristany, entre els carrers Bac de Roda i Pujades. L’espai s’estava netejant i rehabilitant, un taller condemnat a la demolició. Un taller que podria haver estat i no va ser per la interposició d’una jutgessa que va actuar al límit de la legalitat per desallotjar-nos preventivament.

2009 és un any marcat per l’agreujament de la crisi del sistema capitalista, any en què s’intenta junt amb Endavant Poblenou tirar endavant una campanya de conscienciació i agitació per assenyalar i deslegitimar els seus culpables. És un any marcat per l’empenta de crear un nou col·lectiu amb altres joves del barri que sigui capaç, en el futur, de ser el legítim gestor d’un Casal de Joves al barri. És l’any en que comencem a coordinar-nos amb altres col·lectius del barri per crear un espai on es facin activitats diferents per Festa Major, entre ells el CSOA La Teixidora, Centre Social en el que ens reuniríem des de finals de 2008 a principis de 2010.

Des d’inicis de 2010 recuperar un espai pel Casal Independentista del Poblenou va passar a ser una prioritat per l’Assemblea, i a l’abril de 2010 obríem per fi l’Ateneu Popular Octubre al c/Amistat 14. Paral·lelament vam continuar amb la iniciativa d’anàlisi i crítica de l’urbanisme al Poblenou: el 22@, on en un context de crisi les desigualtats s’estan veient incrementades, tant a nivell laboral, habitatge, equipaments, patrimoni històric i identitat social. Arran de la vaga general del 27 de setembre, es crea un Comité de Vaga que aplega gent crítica del barri de moltes i diverses procedències, és un espai amb perspectives de poder aglutinar i crear un òrgan que comenci a teixir els diferents projectes socials que hi ha al barri, del que creiem imprescindible per fer del Poblenou un barri digne i resistent.

L’Assemblea de Joves del Poblenou ha realitzat multitud d’actes i activitats des dels seus inicis, de les quals cal destacar el Concert/Jornada Rebel de Maig, organitzat des de fa 5 anys durant les Festes de Maig del barri. Hem organitzat xerrades, sopars solidaris, debats, cercaviles, actuacions de cultura popular, projeccions de documentals, festes i concerts per autogesionar-nos i sobretot hem estat donant la cara contra l’especulació i reivindicant el carrer com a espai de trobada i de difusió de la nostra lluita. Molts han estat els altibaixos de l’Assemblea en aquest temps, moltes les persones que han anat passant, entrant i marxant, però cada cop que hem caigut ens hem tornat a aixecar. Noves joves anem agafant el relleu per plegades seguir construint història.

El 2011 va ser un any ple de novetats i activitats per l’AJP. Començant per la materialització de l’estudi sobre la crisi i el 22@ “Torres més altes han caigut: el model 22@ al descobert”, realitzant xerrades, rodes de premsa i apareixent a mitjans de comunicació d’àmbit nacional i estatal. Aquell any també se li donà una certa rellevància al barri anomenat històricament Icària ja que el vam adoptar com a un altre marc agitatiu dins del barri del Poblenou. També va ser el primer any que a l’Espai Jove l’Assemblea realitzaríem un concert propi per Festa Major portant grups com At-versaris, Tabaloko o els poblenovins Skabòries, particpant també conjuntament amb l’A.E. Rakxa de l’Enrenou. També s’engegà una campanya agitativa que li vàrem donar el nom de “12 mesos 12 murals” realitzant un mural de contingut polític i social en parets abandonades. I finalment es pot destacar que aquest 2011 va ser l’any d’inici de l’Assemblea Social del Poblenou (antic Comitè de Vaga) i la seva consolidació fruit de la descentralització de les mobilitzacions sorgides el 15 de maig a Plaça Catalunya sota el lema de la “indignació”.

L’any 2012 fou un any d’auge per als moviments socials, vam poder recollir els fruits sembrats per la indignació de les places en forma d’organització i creixement al barri de l’Assemblea Social del Poblenou, amb la qual vam okupar l’historic Ateneu la Flor de Maig, que ha significat i continua significant tant per al veïnat poblenoví. Alhora, al barri vam reprendre d’una manera ferma la lluita pel Casal de Joves aconseguint estendre la reivindicació més enllà de la pròpia assemblea.

A nivell nacional fou un dels anys més importants del cicle polític ja que es culmina el procés de 4 anys de negociació amb Maulets, el jovent independentista i revolucionari per crear l’eina que aglutinaria tot el jovent de l’esquerra independentista en una sola organització, Arran, en el nostre cas Arran del Poblenou.
Més enllà d’aquestes peculiaritats, l’assemblea va seguir consolidant l’espai jove de festa major i va notar per primera vegada els avantatges d’un espai propi (compartit) on generar sinèrgies amb altres joves del barri amb diferents sensibilitats, fet que ens va dotar d’un entorn molt útil.
L’any 2013 va ser un any clau per a la construcció del moviment juvenil del Poblenou, la coordinació aconseguida per primer cop a la història de l’Assemblea de Joves (ara Arran) pregonava un futur esperançador per a la reivindicació del casal de joves i alhora per a l’auge de la politització i la presa de consciència del jovent poblenoví. Alhora, vam seguir consolidant la Flor de Maig com un espai veïnal i un espai referent per als joves mitjançant el projecte d’Espai Jove de la Flor que enfortia la cohesió entre el jovent organitzat i no organitzat del barri. També va ser un any per a recollir els fruits del procés de creació d’Arran, que va suposar el creixement de l’assemblea amb nova militancia i moltes ganes de revolta. Una expressió d’això fou la columna jove de gairebé un centenar de persones que per primer any es va organitzar l’1 de maig amb la Toma (un col·lectiu juvenil social polític i cultural sorgit de la Flor de Maig).
També és un any important per a l’Esquerra Independentista del Poblenou, que es veu capaç de traçar una estratègia conjunta i a nivell exclusivament de barri. Va ser també molt important la participació de l’assemblea en el cicle de xerrades aDONA’t organitzat per l’A.P. Octubre on vam organitzar una xerrada un van assistir més de 50 joves del barri per a aprofundir en l’anàlisi de l’opressió patriarcal.
Alhora, l’assemblea va seguir participant de tots els espais on ja participava, fet que evidencia l’augment de forces que està adquirint el projecte.

Arran del Poblenou, actualitzada desembre 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>