Declaració de Principis

L’Assemblea de Joves de Poblenou és el col·lectiu que agrupa totes aquelles joves d’aquest barri que preocupades per les diverses situacions d’injustícia que observen al seu entorn decideixen organitzar-se per lluitar, amb l’objectiu d’eradicar aquestes situacions i construir un futur de llibertat i justícia. Els nostres principis ideològics irrenunciables i les nostres prioritats estratègiques estables a llarg termini s’enumeren així:

  • Independència. La nostra nació resta injustament sota dominació dels estats espanyol i francès. Aquesta situació generada per “dret de conquesta” i materialitzada en una ocupació militar, econòmica i jurídico-administrativa és profundament antidemocràtica, en no reconèixer aquests ocupants, ni tan sols la possibilitat del poble català de decidir el seu futur lliurement, d’exercir el dret a l’autodeterminació. Només la independència dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, entesa com a màxima expressió de la sobirania popular de les catalanes, pot restablir els drets històrics i culturals que ens defineixen com a poble i ser la nostra contribució a la construcció d’un món de pobles lliures.
  • Països Catalans: Identitat, llengua i cultura. La situació de divisió jurídico-administrativa que pateix la nostra nació és un intent més dels estats espanyol i francès d’aniquilar la nostra identitat comuna. Tanmateix els atacs a la nostra llengua i la imposició de manifestacions culturals alienes al nostre poble, en detriment d’una cultura realment popular i pròpia, en són fenòmens paral·lels. La nostra voluntat serà ferma a l’hora de defensar la unitat territorial, la identitat, la llengua i la cultura pròpia i comuna dels Països Catalans.
  • SocialismeEl sistema capitalista com a expressió de la injustícia, la dominació i el saqueig, és en definitiva l’explotació de l’home per l’home. L’acumulació en mans d’uns pocs dels mitjans de producció i la subordinació material i econòmica de la classe treballadora no són, com ens fan creure, fenòmens naturals ni molt menys inevitables. La construcció d’un sistema socialista al nostre país, on desapareguin les classes socials és un pas imprescindible per a desfer-nos del jou capitalista i accedir en un futur a una societat comunista formada per dones i homes lliures. Destruir el capitalisme és una necessitat d’abast mundial i, per tant, la transformació de la nostra societat des d’una òptica marxista, serà alhora una aportació internacionalista per a possibilitar la revolució mundial.
  • Feminisme. El patriarcat és una institució eina del capitalisme i ha estat i és una eina bàsica per al seu desenvolupament. L’explotació de les dones com a força de treball amb un salari inferior a la dels homes o la càrrega de la totalitat del treball reproductiu no-remunerat sobre aquestes demostren la triple vessant de l’opressió de la dona treballadora catalana. Fets com la violència de gènere demostren com n’és avui de present aquesta problemàtica. Però el patriarcat no afecta únicament a les dones. Els valors que el 1patriarcat atorga a la figura de l’home i la dona model ens obliguen a seguir uns rols i actituds que només fan que encasellar-nos i reprimir les nostres veritables personalitats i sentiments. La figura de la dona sotmesa i l’home dominador planen encara avui com a models de comportament en la nostra societat. Per a crear una societat d’individus realment lliures cal enderrocar l’estructura patriarcal tant en la seva vessant més crua i violenta com en la més invisible.
  • Orgull juvenil: entenem el jovent com un subjecte revolucionari ja que es veu directament discriminat per motius d’edat. És per això que apostem per l’empoderament juvenil que permeti al jovent decidir sobre tots els afers que els afectin i per tant eliminar l’adultocràcia imperant en l’actual sistema. Aquest és un dels motius per els quals ens organitzem en tant que joves, per fer front al paternalisme i la dictadura de l’experiència.
  • Condicions de vida del joventEl jovent, en tant que grup social específic, és un dels que rep amb més intensitat la violència del sistema capitalista post-industrial  en la nostra societat occidental. L’etapa jove de les persones és aquella en que l’individu passa de la dependència infantil a l’edat adulta a través de l’emancipació i la construcció de la pròpia vida i personalitat. La necessitat d’obtenir recursos propis per a desenvolupar en condicions aquest procés és aprofitada pel sistema per explotar-nos i alienar-nos amb especial brutalitat. Les condicions laborals del jovent es caracteritzen per índexs de temporalitat, d’inseguretat, d’atur i d’explotació altíssims i la manca de drets laborals i sindicals és cada vegada pitjor. La situació en l’àmbit formatiu i acadèmic no és més optimista. Avui el sistema educatiu i universitari està regit per la lògica del mercat on s’inculca al jovent els valors de la competitivitat i l’individualisme, es fa impossible conjugar treball i estudis i es privatitza i s’elititza l’accés als estudis superiors. El tercer vèrtex d’aquest triangle de violència cap al jovent és la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. La subordinació total de les institucions polítiques burgeses a la dictadura del mercat fa que l’habitatge es trobi lluny de ser un dret universal i s’hagi convertit en un mer producte per a l’especulació i la usura per part de les empreses del sector i de les entitats financeres. La situació d’indefensió total en la que ens trobem les i els joves dels Països Catalans ens aboca a l’oci compulsiu i el consum com a falsa via d’escapatòria per mitjà de la imposició de la moda, una forma més d’opressió cap al jovent que ens priva la llibertat de ser qui volem ser i ens imposa uns valors basats en el consumisme i el conformisme, que perpetuen el patriarcat i la situació precària del jovent, creant-nos necessitats artificials i anul·lant qualsevol tipus de pensament crític. La lluita per millorar les nostres condicions de vida i recuperar la consciència col·lectiva del jovent català és i serà una prioritat.
  • Cap discriminació. La nostra lluita solidària també va en la direcció de combatre i abolir qualsevol tipus de discriminació produïda per prejudicis o ignorància. El feixisme, el racisme, el sexisme i l’homofòbia no tenen cabuda als nostres carrers i per això cal rebutjar la discriminació ja sigui per raons de sexe, gènere, orientació o pràctica sexual, raça, origen, edat o religió.
  • Defensar la terra, protegir el territori. La teoria del progrés il·limitat, dogma de fe, de la veritat capitalista es presenta cada vegada més com una dinàmica suïcida que condueix el món a la pròpia autodestrucció. L’explotació irracional dels recursos naturals per a satisfer les necessitats “del mercat” així com les conseqüències nefastes del model territorial ultra-urbanitzador només tenen solució justament amb un canvi de model. Aquesta situació es viu amb especial virulència als Països Catalans condemnats a la dictadura del ciment i la turistificació desenfrenada. Per això, defensar el nostre país, reclamar-ne la sobirania i lluitar per un model social i econòmic just i solidari, passa també, en l’època que ens ha tocat viure, per defensar el territori i lluitar per una societat sostenible i ecològica.
  • La lluita al barri: davant del seu model la nostra lluita. Des de finals dels anys vuitanta Poblenou es veu immers en una dinàmica de profunda transformació a nivell urbanístic que es trasllada dramàticament a la composició sociològica del barri. La destrucció afecta directament el nostre important patrimoni fabril. La construcció massiva d’edificis d’habitatges nous, d’oficines i hotels no només expulsa directament veïnes que són expropiades, sinó que provoca, per l’augment dels preus dels pisos, l’expulsió de molts altres, sobretot joves, que es veuen obligats a marxar del barri, mentre arriben persones que, sí es poden permetre aquests preus, atrets per la promoció que es fa del Poblenou com un barri modern, de moda i paradís de les noves tecnologies. Són moltes les empreses relacionades amb el negoci immobiliari així com especuladors variats els que s’han enriquit enormement, i continuen fen-t’ho a base de provocar tota aquesta situació. La destrucció física del nostre barri, l’enderrocament del nostre patrimoni industrial, la substitució social descarnada, l’augment del preu de l’habitatge que expulsa al jovent del barri i en definitiva el model de barri que ens volen imposar a cop d’excavadora, hipoteca i presumpta modernitat són objectes del nostre rebuig i per tant, permanentment objectiu del nostre combat.
  • Per tots els mitjans. La manca d’un marc realment democràtic, on les decisions les prengui de forma participativa el poble i no les elits polítiques amb el vistiplau de les econòmiques, la violència que el capitalisme exerceix cada dia sobre les classes populars i sobre el jovent i la falta dels drets col·lectius que ens permetin com a poble exercir la nostra sobirania, són fets que demostren la injustícia general en la que ens toca viure dia a dia. Per això és imprescindible que no renunciem a cap mitjà de lluita sinó que analitzant les condicions del moment present, sapiguem reaccionar als atacs i la violència capitalista amb la màxima força, allunyant-nos d’anàlisis esquerranistes i aventuristes.
  • Valors contrahegemònics i pensament lliure. L’alienació i el conformisme generalitzats de les classes populars i especialment del jovent són una de les majors victòries del capitalisme. Per a perpetuar el seu sistema els calen essers dòcils, apàtics, sense cap identitat col·lectiva, incapaços d’identificar les injustícies, els seus culpables i els mecanismes per capgirar-les. Per això l’individualisme nihilista dominant avui és una estratègia molt poderosa per a domesticar el jovent, que és un grup social intrínsecament rebel i combatiu. El consumisme desenfrenat, l’acumulació i ostentació material, l’obsessió amb els cànons estètics i, en general, la societat de les aparences en la que vivim, formen part d’aquesta estructura de valors capitalistes. La batalla ideològica contra els seus valors l’hem de practicar en el dia a dia amb el nostre compromís i consciència, amb els nostres propis valors revolucionaris i contrahegemònics, practicant la cooperació i la solidaritat.

A nivell organitzatiu les característiques que ens defineixen pel moviment, sectorial i marc de treball al que pertanyem i pels nostres valors de funcionament són:

  • Moviment sociopolític: Esquerra Independentista. Com a independentistes i socialistes pertanyem a l’Esquerra Independentista, el moviment que nascut a les darreries dels anys seixanta, ha aglutinat les reivindicacions d’independència, socialisme i unificació dels Països Catalans fins ara. Malgrat els moments de quasi desaparició de les seves estructures i la divisió organitzativa endèmica que ha patit no hi ha dubtes per identificar-lo com un moviment polític i social format per persones, espais i col·lectius que avancen amb uns objectius compartits. Nosaltres som hereus dels que iniciaren el camí als setanta, dels qui el socialitzaren i radicalitzaren als vuitanta i dels qui el reestructuraren als noranta.
  • Sectorial juvenil: ARRANDins de tot moviment polític revolucionari madur han d’existir diferents estructures i organitzacions que permetin desenvolupar els diferents treballs sectorials necessaris amb eficàcia. A més, la composició heterogènia, que inclou diferents grups socials, reclama per a cadascun d’aquests la necessitat de dotar-se d’eines pròpies que facilitin la denúncia de les injustícies específiques que els afecten. Per això és molt important que els i les joves de l’Esquerra Independentista ens agrupem en les nostres pròpies organitzacions i col·lectius, per defensar els nostres drets, ser la veu més crítica i radical del moviment i encapçalar la lluita cada vegada que sigui necessari. La conjuntura en la que va néixer l’Assemblea de Joves de Poblenou va fer que des del principi estiguéssim integrades dins la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista i participéssim de la seva construcció i el seu creixement. Actualment, amb la unitat juvenil del moviment formem part d’Arran. Aquesta és l’eina que utilitzem per sumar la nostra lluita a la de molts altres joves d’arreu dels Països Catalans i convertir-la en una lluita de caràcter nacional. Sense renunciar als nostres principis, i entenent la importància d’aconseguir espais unitaris en el sí de l’Esquerra Independentista, assumirem els canvis en positiu que es produeixin en el futur en la sectorial juvenil com a propis.
  • Marc de treball local: Poblenou. El nostre barri és el Poblenou, un barri amb segles d’història, primer dins el municipi de Sant Martí de Provençals i després de l’assimilació de finals del segle XIX dins de la ciutat de Barcelona. La nostra història és rica i alimenta la nostra identitat pròpia que es troba desgraciadament en perill. És complicat definir els límits estrictes del barri degut a la manca de representativitat administrativa que ha tingut i que té, i degut als faraònics canvis urbanístics i socials que ens han imposat en les últimes dècades. Entenent la gran extensió del Poblenou tradicional (aproximadament des del carrer Marina fins Josep Pla i des del mar fins la Gran Via) i els canvis que n’han deshumanitzat i eliminat els trets propis de moltes zones (com la zona d’Icària ara anomenada Vila Olímpica o el Front Marítim), assumim com al nostre marc d’actuació preferent la zona més cèntrica i el nucli històric del barri i la part corresponent a l’antic barri d’Icària, ara Vila Olímpica, sense renunciar a treballar i incidir, quan ho creguem convenient, en la resta del territori tradicional de Poblenou. Ara bé, aquest fet no deixa en cap cas, la porta oberta a l’existència d’altres Assemblees de Joves en les zones concretes on renunciem a desenvolupar un treball permanent. Considerem la Vila Olímpica dins de Poblenou però amb un certa identitat pròpia. Decidim adoptar el nom de Nova Icària pel barri de la Vila Olímpica sense ser ferm i definitiu.
  • Valors democràtics interns. Els nostres principis de funcionament es regeixen per l’assemblearisme i l’horitzontalitat que permeten practicar el debat, la discussió i el diàleg de tu a tu, sense jerarquies ni intromissions, evitant així la monopolització dels debats. La recerca del consens és la forma habitual per a la presa de decisions i en el cas excepcional de que sigui necessari votar, es fa per majoria simple. L’Assemblea es reuneix setmanalment i és allí on s’hi prenen les decisions i hi tenen lloc els debats polítics. L’existència de responsabilitats concretes a nivell individual es limita a l’exercici de funcions tècniques per a agilitzar el treball i operativitzar esforços. En cap cas suposen una jerarquia, ni tenen a veure amb una major capacitat de prendre decisions.