[Cicle Adona't] Xerrada: “Dret al propi cos” [Crònica 31-Gen]

1619246_462690110523762_192949777_n

El passat divendres 31 de gener una trentena de persones es vau reunir a l’Ateneu Popular Octubre per a participar a l’acte sobre el dret al propi cos organitzat per Arran del Poblenou dins del cicle ADONA’T. La xerrada es va dividir en dos blocs: una primera part on la Marta Moy ens va explicar les principals característiques de “Llei de Protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades” i els motius pels quals hi estem en contra; així com un breu anàlisi de la llei del 1985 i l’actual; i una segona part que va consistir en un debat en grups sobre la nostra llei ideal, amb una final conclusió de l’Anna Gabriel.

Així, amb la xerrada i el debat,  vam poder descobrir com aquesta nova llei infantilitza  a les dones, anul·lant i negant-nos el nostre dret i capacitat de decidir sobre els nostres cossos, vides i maternitat; el perquè és una llei classista i que a més a més pressuposa un retrocés històric en la lluita dels drets reproductius i sexuals de les dones. Van sortir a la llum les contradiccions de la llei, que ens obliguen a ser mares precàries. Es va fer palès com la llei esdevé doblement paternalista, penalitzant als i les professionals que practiquin l’avortament; la trampa que suposa l’objecció de consciència; i com amb tot això, l’Estat Espanyol es convertirà en un dels estats amb lleis sobre la interrupció de l’embaràs més restrictives.

Després de posar en comú les idees que havien anat sortint als debats, com ara la necessitat d’un llei sense condicions ni restriccions que garantís a totes les dones el dret a decidir lliurement sobre el seu embaràs, així com de centres i xarxes d’acompanyament i suport; o la importància d’una educació sexoafectiva des de d’infància lliure de prejudicis i morals religioses; L’Anna Gabriel que es va presentar com a dona que havia avortat, posant així a sobre de la taula la necessitat de naturalitzar l’avortament i tractar-lo com a qualsevol altre operació quirúrgica, va concloure l’acte. Per fer-ho, va  fer un breu esment de la història de totes les dones que han lluitat, que s’han organitzat, i que han estat perseguides o oblidades per la història,  des de les bruixes amb els seus aquelarres, fins a les dones que sota la dictadura franquista van organitzar-se en vocalies; i va opinar sobre els temes més polèmics, com ara l’objecció de consciència o els terminis per avortar, posant de manifest que no hi ha codi moral o període de gestació que valgui per a impedir a una dona avortar lliurement.

Es va tractar doncs d’un acte instructiu i dinàmic on totes i tots vam poder expressar les nostres opinions, dubtes i inquietuds sobre el dret al propi cos de les dones, concloent  que la única llei possible en respecte aquest dret serà aquella que garanteixi a totes les dones un avortament lliure i gratuït, sense traves, terminis ni condicions i que per tant davant d’aquest nou projecte de llei injust, estem disposades i ens prepararem per a desobeir perquè com que nosaltres decidim, nosaltres desobeïm.