Reivindicacions socials per la Festa Major del Poblenou 2012

Festa Major del Poblenou’2012: una celebració marcada per les reivindicacions socials

La Festa Major del Poblenou d’enguany clou amb un munt d’actes i agitació per part d’ARRAN del Poblenou -l’antiga Assemblea de Joves-, que enguany celebrava 10 anys. Dins aquests actes cal destacar la lectura del manifest conjunt de totes les entitats que estan treballant per recuperar l’Ateneu la Flor de Maig, tant a l’inici de la rua d’obertura de Festa Major com en el Pregó oficial. Una lectura de manifestos marcada per la seva posada en escena com pel seu contingut reivindicatiu. Per una banda exigint la recuperació d’aquest ateneu històric del barri que recentment l’Ajuntament ha fet tancar al no renovar el contracte de lloguer que aquest mantenia amb la propietat des del 1977, i per l’altra la reivindicació de la construcció del Casal de Joves del barri, un projecte negociat i acordat durant més de cinc anys amb l’Ajuntament del districte de torn, i que ara, amb els terminis d’inici d’obres pactat, l’Ajuntament actual s’ha desdit.

 

>> VIDEO Lectura manifest inici Rua:

>> VIDEO Lectura manifest Pregó oficial:

Altrament, cal destacar al consolidació de l’Espai Jove (c/Pallars-Bilbao) en el que per 4t any consecutiu autoorganitzaven, enguany, de forma conjunta l’Agrupament Escolta Rakxa, el col·lectiu de joves “9 gats del Taulat” i l’assemblea d’ARRAN del Poblenou –abans Assemblea de Joves-, diverses activitats (sopars, concerts, cinefòrms, etc). A destacar l’èxit del primer cercaentitats juvenil (cercatasques), organitzat a més a més per la Colla jove del Drac i per les JOC.

Un Espai Jove que el segon cap de setmana ARRAN del Poblenou va estar organitzant dos concerts. Divendres, per celebrar en el marc de la Festa Major el desè aniversari de l’Assemblea de Joves (ara ARRAN) un concert amb l’actuació del grup poblenoví Skabòries, i els grups d’ska-rock i rumba, Kòdul i 9son. I dissabte amb l’actuació dels PunxaDiscos: #GaMoNal BeaT, Radio Rebelde, PD Kiko Deluxe (reaparició per a l’ocasió)  i PD Polete. Uns concerts ubicats en un espai ambientat per a l’ocasió tant política com reivindicativament amb pancartes amb lemes com: “Poblenou no està en venda, NO al 22@”, “Independència, socialisme i feminisme”, “‘L’Assemblea de Joves ara som ARRAN del Poblenou”, i “El jovent al barri no hi tenim lloc, Volem el Casal de Joves!”. En ambdós concerts no hi van faltar la llegida de manifestos tant relacionats amb la necessitat que el jovent s’organitzi per combatre les opressions que pateix en les relacions de mercat, en les relacions polítiques, en les relacions sexuals i de gènere, com a la fi vers els adults; així com relacionats amb la commemoració i celebració dels 10 anys d’AJP, i tornant a comunicar al públic aplegat el nostre canvi de nom, ara ARRAN del Poblenou.

Finalment, pel que fa a l’anual Ruta crítica pel barri, co-organitzada entre ARRAN del Poblenou i l’assemblea d’Endavant del Poblenou, enguany estrenaven itinerari endinsant-se en el 22@ (Parc Central i Peru-PereIV), amb una fluida assistència de prop d’una trentena de persones. Una visita guiada per alguns dels indrets del barri agredits per la violència urbanística, en els àmbits de l’habitatge, el treball, el patrimoni històric i els equipaments. La ruta que s’iniciava a la Rodona del Casino (Rambla del Poblenou) va prosseguir per 7 parades d’explicacions, aportacions i reflexions:

1. Rambla Poblenou – Pujades

- Comerç, oci i terrasses Rambla

La Rambla constitueix l’espai per excel·lència de trobada, passeig, relació, d’oci i de consum per tot el veïnat. Els darrers anys, però, els seus usos i serveis s’han anat transformant, orientant-se més a un públic econòmicament benestant i turista, i no tant al propi del barri.

- Apartaments turístics:

Un tipus d’equipament que no va dirigit a les poblenovines, al contrari, desnaturalitza el cor del barri, turistificant-lo i modificant els seus usos de l’entorn.

2. Rambla Poblenou – Pere IV

- Eix Pere IV

Eix històric de trànsit del barri, antigament conegut com la Carretera de Mataró, enllaçava el barri amb Barcelona i donava sortida a les mercaderies produïdes pel teixit industrial del barri.

- Eix Marià Aguiló

Carrer històric i vertebrador del barri on s’ubica el petit comerç. La unió amb c/Sant Joan de Malta feia del carrer, obert el 1854, el camí històric de Sant Martí cap a la platja. Actualment el traçat històric està tallat per la Diagonal.

3. Pere IV – Diagonal

- Hotel Me

Acabat de construir l’any 2009, és sens dubte un dels elements arquitectònics més representatius dels canvis soferts al barri. Significa una de les aberracions provocades en el skyline poblenoví -per els seus 119m d’altura-.A més a més també simbolitza l’allunyament del projecte 22@ del veïnat.

- Obertura Diagonal

Una transformació urbanística que exemplifica a la perfecció els interessos als que responen alguns dissenys urbanístics i com obvien qualsevol tipus de sensibilitat vers l’entorn. Es tracta d’una obertura obsessionada en perllongar fins al mar la Diagonal, sense una permeabilitat amb el barri ni amb els eixos mar-muntanya més útils per a l’ús quotidià de veïnes i treballadores.

4. Diagonal – Cristobal de Moura

- Parc Central

Dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel, amb un cost de construcció de 18 Milions d’euros, i amb una extensió de 55.600 m2. Aquest es caracteritza per estar envoltat per un mur perimetral de formigó, a part d’estar fragmentat en cinc parts, travessat per tres carrers (Espronceda, Bilbao i Cristòbal de Moura), no en canvi Pere IV, l’únic que era previ al Parc. Es tracta d’un parc objecte de llargues crítiques, tant per la seva arquitectura referida al mobiliari per a descansar i relacionar-se, als espais dedicats al joc de nens i nenes, a la composició i manteniment del disseny de la vegetació, com pel seu poc atractiu a ser usat pel veïnat.

5. Marroc – Emilia Coranty

- Can Ricart

Conjunt industrial construït a mitjans de segle XIX, exponent bàsic de la Revolució Industrial a Catalunya. Durant 150 anys va mantenir l’activitat productiva, adaptant-se als canvis industrials. L’any 2000 el Pla 22@ va iniciar el progressiu desmantellament del seu teixit productiu, pas previ a la degradació física del conjunt fabril. Actualment aquesta continua abandonada, malgrat ser Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) des del 2008. A nivell laboral fins el desmantellament final de 2005, al recinte fabril hi podíem trobar més de 240 treballadors repartits en 34 pimes, i entre 50 i 100 artistes utilitzant diferents espais de creació.

6. Pere IV – Espronceda

- Oliva Artés

Conjunt fabril construït a principis del segle XX, especialitzada en la construcció i reparació de maquinaria. Conjunt format per dues naus principals i diversos espais annexos rodejats per un mur. Durant la guerra civil va estar sota control obrer i es creu que es construí un refugi antiaeri però a data d’avui no s’ha confirmat. L’any 1977 desprès d’un dur conflicte laboral l’empresa passa a ser una cooperativa de treballadors, arribant a donar feina a trenta persones.  L’any 2000 el PERI Diagonal-Poblenou va obligar-la a tancar i a traslladar-se fora del barri. Salvada de l’enderroc total per l’acció veïnal, va ser destinada a equipaments públics. Catalogada l’any 2006 com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), una nau és seu de la Guàrdia Urbana i l’altra, destinada a ser el museu industrial de Barcelona, està encara, sense intervenir.

7. Pere IV – Fluvià

- Ca Alier

Fàbrica construïda entorn 1877 i centrada inicialment en la producció de teixits de jute. Més endavant si establiren petites empreses. Arran del PERI Diagonal-Poblenou del 2000 el teixit industrial ha de marxar, essent l’ultima empresa entre els anys 2003-2004. L’any 2005 es redacta un Pla de Millora Urbana (PMU) per reconvertir la fàbrica lofts d’alt standing. No és fins l’any següent que el conjunt patrimonial és cataloga com de nivell C. El 2007 durant dues setmanes es produeixen incendis que acaben sense imputats i amb l’estructura molt malmesa. De llavors ençà no s’ha realitzat cap acció per preservar el bé patrimonial.

- L’Escocesa

Recinte industrial i d’habitatges edificat a mitjans segle XIX i dedicada al sector químic. L’any 1999 es va convertir en un espai de creació per a artistes, l’any 2006 Renda Corporación va comprar la fàbrica per a fer-hi oficines i habitatges, iniciant-se un llarg conflicte amb les artistes i residents de l’Escocesa. El mateix any el conjunt va ser catalogat com a BCIL. Finalment l’Ajuntament va destinar part de l’espai per a equipaments públics. Malgrat tot, la crisi va impedir les obres i el maig de 2012 l’empresa va entregar la propietat en dació en pagament al Banc Santander.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>